Durant anys, el discurs sobre l’obesitat s’ha reduït a un missatge tan simple com culpabilitzador: “menja menys i mou-te més”. Però la ciència actual ens diu que aquest relat és incomplet, injust i sobretot ineficaç. L’obesitat no és mandra ni gula. És una malaltia crònica, multifactorial i de base biològica que exigeix una mirada molt més profunda.

L’obesitat com a malaltia crònica

Els experts ja la reconeixen com una malaltia progressiva que tendeix a empitjorar si no es tracta. ^[1] No parlem només de pes: l’obesitat està relacionada amb diabetis tipus 2, malalties cardiovasculars, apnea del son i diversos tipus de càncer. A més, afecta la qualitat de vida i incrementa l’estigma social.
Veure-la com una malaltia no és una excusa: és el punt de partida per entendre que requereix prevenció, tractament i recursos sanitaris específics, com qualsevol altra patologia crònica.

El sistema d’energia que es desajusta

El cos humà té un sofisticat mecanisme de homeòstasi energètica que procura mantenir estable el pes equilibrant la ingesta i la despesa energètica. ^[2] Quan fem dieta i perdem quilos, aquest sistema actua per tornar al “punt defensat” de greix corporal: baixa el consum energètic i augmenta la gana. És el que s’anomena termogènesi adaptativa. ^[3]
Això explica per què és tan difícil mantenir la pèrdua de pes: no és manca de força de voluntat, sinó la pròpia biologia jugant en contra.

La leptina: una hormona que el cervell deixa d’escoltar

La leptina és una hormona produïda pel teixit adipós que informa al cervell de quan ja n’hi ha prou de menjar. En persones amb obesitat, els nivells de leptina són alts, però el cervell no respon: és el fenomen conegut com a resistència a la leptina  resistència a la leptina. ^[4]
En conseqüència, el senyal de “sacietat” no arriba, la gana augmenta i el cos es resisteix a perdre greix. Una desconnexió biològica que alimenta el cercle viciós de l’obesitat.

El greix com a òrgan endocrí

Un dels grans descobriments dels últims 20 anys és que el teixit adipós és un òrgan endocrí actiu.^[5] No és només un magatzem d’energia: produeix hormones i citoquines inflamatòries que alteren la funció de la insulina, la leptina i altres vies metabòliques.
Aquesta inflamació crònica de baix grau és un dels motors invisibles de moltes malalties metabòliques.

Factors ambientals que agreugen el problema

Al costat dels mecanismes biològics, hi ha també factors externs que modulen el risc:

• Disruptors endocrins (plàstics, pesticides, bisfenol A, ftalats) que alteren les senyals hormonals.
• Microbiota intestinal desequilibrada, que augmenta l’absorció de calories i la inflamació.
• Entorns obesogènics, amb aliments ultraprocessats accessibles i escassetat d’espais per a l’activitat física.

Tot això dibuixa un panorama on la voluntat individual té un paper, però no és l’únic ni el més decisiu.

Què vol dir tot això per a la prevenció?

El missatge és clar: la prevenció de l’obesitat ha de mirar molt més enllà de la bàscula.

• Cal promoure entorns saludables, amb polítiques que limitin tòxics i fomentin una alimentació de qualitat.
• La microbiota es pot cuidar amb una dieta rica en fibra, vegetals frescos i menys ultraprocessats.
• La desestigmatització és imprescindible: culpar la persona és tan injust com contraproduent.
• I sobretot, cal entendre que prevenir és més efectiu que intentar revertir després, perquè el cos té mecanismes que dificulten mantenir la pèrdua de pes. 

Mirar més enllà de mites i culpes

El repte de l’obesitat és immens: afecta milions de persones al món i té un cost social i econòmic enorme. Però el primer pas és trencar amb els mites simplistes.
No és una qüestió de ganduleria o de gula, sinó un còctel de senyals errònies, inflamació i entorn advers. Entendre-ho ens ajuda a actuar amb més empatia, ciència i eficàcia.

La pròxima vegada que algú digui “menja menys i mou-te més”, recorda-li que el cos humà és molt més complex que això. I que la prevenció i la salut comencen per mirar més enllà de la bàscula.

¹ Obesity as a Disease ² Obesity Pathogenesis ³International Journal of Obesity ⁴Nutrients ⁵Nature Medicine