Temps de lectura: 4–5 minuts

Cada desembre, moltes empreses es troben en la mateixa situació: tancaments, pressupostos, vacances, urgències de final d’exercici… i al mig de tot això, la revisió de les assegurances. Per comoditat administrativa, és habitual voler que la vigència de les pòlisses coincideixi amb l’any fiscal —de l’1 de gener al 31 de desembre. Però, és realment la millor opció?

En assegurances, com en qualsevol procés de compra, prendre decisions amb presses és una font de riscos. Procurement Magazine identifica 10 riscos en compres, i al món assegurador hi encaixen perfectament. I encara n’hi ha un més: el preavís d’anul·lació. En total, 11 riscos reals que es multipliquen quan les renovacions es concentren totes al mateix període.

A continuació els detallem, adaptats a la realitat del final d’any.

1. Fiabilitat del proveïdor: renovar sense temps per analitzar

Quan les renovacions arriben tard —fet habitual al desembre—, l’empresa no disposa del temps necessari per avaluar la solvència de l’asseguradora, la qualitat de resposta en sinistres o l’experiència en el risc concret. S’acaba renovant per inèrcia, no per criteri tècnic.
En aquest sentit, la vigència de les pòlisses a 1 de gener força decisions accelerades.

2. Qualitat del producte: canvis que passen desapercebuts

Amb el volum de feina de final d’any, la revisió detallada de franquícies, exclusions i sublímits queda sovint en segon pla. És molt habitual descobrir al gener que hi havia canvis substancials que ningú va detectar. Una pòlissa renovada amb presses és una pòlissa més vulnerable.

3. Fluctuació de preus: increments acceptats amb presses

Els ajustaments de tarifa solen quedar camuflats enmig del tancament de l’exercici. El problema no és el preu en si, sinó la manca de temps per negociar-lo o contrastar-lo amb alternatives. El resultat és un cost anual que podria haver estat millor ajustat.

4. Interrupcions en el servei: saturació generalitzada al desembre

Corredories i asseguradores treballen al límit just quan tu necessites màxima claredat. Documents que arriben tard, errors en pòlissa, i dificultats per atendre sinistres els primers dies de l’any són situacions freqüents. I tot això impacta directament la continuïtat operativa del negoci.

5. Compliment normatiu: el risc de “ja ho revisarem després”

NIS2, DORA, RGPD, responsabilitat ambiental, requisits de clients o auditoria… Revisar tot això requereix temps. Quan la renovació es fa a corre-cuita, el compliment regulador queda sovint parcial o pendent. I aquest tipus d’errors no només exposen econòmicament: també afecten reputació, contractes i govern corporatiu.

6. Dependència d’un únic proveïdor: decidir per manca de temps

Quan l’empresa només rep una proposta dins del termini, o no pot comparar alternatives, acaba mantenint el mateix proveïdor per obligació temporal. Això redueix capacitat de negociació i impedeix saber si hi ha opcions més eficients o més complertes.

7. Riscos financers: capitals i sublímits desactualitzats

Actualitzar capitals assegurats, especialment en danys, RC o ciber, exigeix un anàlisi rigorós. A finals d’any, entre tantes urgències, és habitual renovar amb capitals antics o insuficients. Un error que, davant un sinistre, pot obligar l’empresa a assumir costos molt elevats.

8. Risc de reputació: quan la crisi arriba i la pòlissa no acompanya

En assegurances com ciber, D&O o responsabilitat civil, la gestió del sinistre és tan important com la cobertura. Si es tria asseguradora o mediador sense temps per valorar capacitats reals, una crisi mal atesa pot amplificar-se i danyar greument la reputació de l’empresa i del seu equip directiu.

9. Sostenibilitat i solvència de la companyia asseguradora

La revisió de ràtios, litigis i solvència no és un tràmit menor. Però quan el calendari apreta, aquest pas sovint s’omet. Només ens adonem de la importància quan hi ha un sinistre rellevant i cal que la companyia respongui amb capital i agilitat.

10. Falta de planificació del risc: renovar per complir, no per protegir

Quan la renovació coincideix amb el moment de màxima càrrega, no es revisen canvis en l’activitat, nous actius, contractes significatius o ampliacions de cobertura necessàries. Això genera pòlisses desalineades amb la realitat de l’empresa.

11. El preavís d’anul·lació: obligació legal que pot forçar decisions a cegues

La majoria de pòlisses exigeixen un mes d’antelació del preavís a no renovar.
Si la vigència de les pòlisses acaba el 31 de desembre, cal notificar-ho abans del 30 de novembre. Però en aquesta data, moltes empreses encara:

• no han rebut totes les alternatives,
• no han pogut comparar condicions,
• ni han resolt dubtes tècnics.

Això crea un dilema:

• Anul·les massa aviat i corres el risc d’escollir una opció poc analitzada.
• No anul·les a temps i la pòlissa es renova automàticament, encara que no sigui la millor.

És un risc estructural que només es resol començant l’anàlisi a l’octubre.

La falsa comoditat comptable: quan realment s’han de revisar els capitals?

Sovint es diu que sincronitzar la vigència de les pòlisses amb l’any natural és “més còmode” per a comptabilitat. Però això és un mite.
Si l’empresa periodifica correctament la despesa, la data d’inici és irrellevant.

A més, hi ha un punt crucial que afecta tant empreses auditades com no auditades:

Els valors dels actius no són definitius l’1 de gener. I malgrat es poden modificar durant el període de vigència, tots sabem que normalment no es fa.
Fins que els administradors no aproven els comptes anuals, els valors de balanç poden canviar (regularitzacions, amortitzacions, baixes, incorporacions…).

Això implica que revisar capitals assegurats l’1 de gener sovint significa treballar amb dades provisionals.
El moment tècnicament correcte és després de l’aprovació dels comptes, no necessàriament al gener.

Per tant, la data de renovació no hauria de respondre a un criteri comptable, sinó a un criteri de risc i de gestió operativa.

Avantatges de distribuir les renovacions durant l’any

• Més qualitat en l’anàlisi tècnica.
• Capacitat de negociar millors condicions.
• Menys pressa, menys errors.
• Millor alineació entre activitat i cobertura.
• Reducció d’estrès al desembre i gener.

Conclusió: la data no és el problema; la manca de temps, sí

La vigència de les pòlisses és un element de gestió, no una imposició.
Quan totes les decisions es concentren en el mateix mes, els riscos augmenten i la protecció del negoci pot quedar compromesa.
Planificar és protegir. Anticipar-se és evitar problemes demà.

La pregunta és: estàs triant la millor data de renovació per criteri tècnic… o per inèrcia?

Vols revisar el calendari de renovacions de la teva empresa?

A Dracma t’ajudem a redistribuir renovacions, analitzar cobertures i assegurar que la vigència de les pòlisses respongui a les necessitats reals del teu negoci.
Parlem-ne? Puc preparar-te un pla de revisió sense compromís.